Finances Sostenibles

El món de les inversions i les finances també està implicat en la construcció d’un món més sostenible. Per aquest motiu, el passat 2 d'agost de 2022, va entrar en vigor el paquet normatiu amb el qual la Comissió Europea modifica les normatives ―MMiFID II, IDD, Solvència II, UCITS i AIFMD― que regulen la comercialització d’instruments financers o productes d’inversió basats en assegurances per incorporar els anomenats factors ASG (és a dir, factors ambientals, socials i de governança).

Una de les principals modificacions passa per obligar les entitats que presten el servei d’assessorament en matèria d’inversió a que, en elaborar el perfil inversor del client, li preguntin també quines són les seves preferències de sostenibilitat i en quina mesura vol que la seva cartera inclogui productes d’inversió que promoguin o contribueixin a objectius sostenibles.

En paral·lel, el client haurà d’indicar quins criteris (dels prevists per la normativa per determinar si una inversió és o no sostenible) vol que es tinguin en compte i en quina proporció. Amb tota aquesta informació, les entitats assessoraran els seus clients i els recomanaran productes que responguin tant als seus objectius financers com a les seves preferències de sostenibilitat.

QUINS SÓN AQUESTS CRITERIS QUE PREVEU LA NORMATIVA?

Segons la Comissió Europea en són tres: el Reglament de Taxonomia de Finances Sostenibles, el Reglament de Divulgació d’Informació sobre Sostenibilitat en el sector dels serveis financers (conegut com a “reglament de divulgació” o “SFDR”), les Principals Incidències Adverses o “PIES”. Expliquem-los.

1. Reglament de Taxonomia

   La “Taxonomia” es és la classificació de les activitats econòmiques segons el seu grau de sostenibilitat ambiental amb l’objectiu d’impulsar la transició fins a una economia amb baixes emissions de carboni.

   Aquesta taxonomia es pot consultar a la pestanya ‘EU Taxonomy Compass’ del web de la Comissió Europea on trobarem les activitats classificades per objectiu ambiental i els seus criteris. Per consultar les activitats econòmiques per sector només cal fer clic a la pestanya ‘Activities by sector’.

   La taxonomia de la Comissió Europea està formada per 13 sectors: Arts i entreteniment, Construcció i sector immobiliari, Educació, Energia, Protecció y restauració ambiental, Sector financer i assegurador, Gestió forestal, Salut humana i treball social, Informació i comunicació, Indústria, Activitats professionals, científiques i tècniques, Transport i, finalment, Gestió de l’aigua, del clavegueram, dels residus i de la descontaminació.

   La majoria dels sectors conté una petita llista dels subsectors o activitats econòmiques que, a més a més, ajuden a entendre a què es refereix la Comissió Europea amb cadascun d’ells. Per tal que la Comissió Europea els consideri sostenibles, els 13 sectors que formen la seva taxonomia han de complir amb els objectius ambientals que estableix la classificació. Aquests objectius són la mitigació del canvi climàtic —fer que els efectes del canvi climàtic siguin menys greus i evitar o reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera— i l’adaptació al canvi climàtic i, de vegades, la Comissió exigeix que les activitats econòmiques en compleixin un i que altres cops en compleixin dos.

   Un exemple: la construcció d’un edifici nou

   El nou immoble haurà mitigat el canvi climàtic si la demanda d’energia primària de l’edifici, recollida en el seu certificat d’eficiència energètica, és com a mínim un 10% inferior al llindar establert per als anomenats edificis de consum d’energia gairebé nul.

   En paral·lel, per mitigar el canvi climàtic en la construcció d’edificis nous de més de 5.000 m2, els immobles s’hauran de sotmetre a controls addicionals com per exemple les proves d’aïllament i integritat tèrmiques.

   La taxonomia de la Comissió Europea no només exigeix que la construcció d’un nou edifici assoleixi un dels objectius ambientals. No n’hi ha prou, per tant, a contribuir a la mitigació del canvi climàtic, sinó que també s’ha d’avançar en l’adaptació al canvi en sí.

2. - Reglament de Divulgació de Finances Sostenibles

   El Reglament de Divulgació de Finances Sostenibles (SFDR per les seves sigles en anglès) obliga les gestores i entitats a catalogar els seus productes d’inversió segons el seu grau de sostenibilitat. Més concretament, per tal que aquests productes d’inversió es considerin sostenibles, han de complir els requisits de transparència en la informació precontractual que estableix el reglament als articles 8 i 9 . L’article 8, concretament, es refereix a productes que promouen característiques mediambientals o socials (per exemple, fons solidaris); i el 9, a productes amb un objectiu d’inversió sostenible.

   Ambdós articles permetran que el client sàpiga com s’integren els riscs de sostenibilitat —és a dir, els riscs no finançats que inclouen els aspectes ambientals, socials i de governança de les inversions— en les decisions d’inversió dels productes. També els resultats de l’avaluació de les possibles repercussions d’aquests riscs en la rendibilitat dels productes financers que se’ls ofereixen. Si els operadors financers consideren que aquests riscs no són significatius, ho hauran de justificar.

   Els articles també exigeixen que la presentació i els continguts de tota la informació del producte financer que tingui com a objectiu inversions sostenibles s’ajustaran a unes normes tècniques establertes pels reguladors. La manera de divulgar-los dependrà de l’operador financer que la difongui.

   Aquestes són les principals diferències entre els articles 8 i 9
   
   

   Artículo 8

   Les empreses en les quals els clients inverteixen mitjançant productes amb característiques mediambientals o socials han de tenir en compte pràctiques de bona governança. D’una altra banda, els clients podran conèixer la manera en què els productes financers compleixen amb les seves característiques mediambientals o socials. Si, a més a més, s’ha designat un índex de referència per acreditar-les, també podran contrastar si aquest índex és coherent amb les característiques, i de quina manera ho és, així com el mètode que s’ha fet servir per calcular-lo.

   Artículo 9

   El artículo 9 prevé dos escenarios.

   • Quan un producte financer que té com a objectiu inversions sostenibles no es vincula a un índex de referència o el producte financer s’orienta a la reducció d’emissions. Si els productes no estan vinculats a un índex de referència de transició climàtica de la UE o a un índex de referència de la UE alineat amb l’Acord de París els operadors explicaran com esperen que els productes suposin un avenç en els objectius de reducció d’emissions que apunta l’Acord de París.
   • Quan un producte financer tingui com a objectiu inversions sostenibles i s’hagi designat un índex de referència per acreditar-les. En aquest cas, caldrà explicar el mètode emprat per calcular l’índex, com s’alinea l’índex amb l’objectiu de les inversions sostenibles i per què; i en què difereix l’índex designat d’un índex general del mercat. La informació sobre el producte financer que tingui com a objectiu inversions sostenibles, en cas que tingui en compte les principals incidències adverses (PIA) de les decisions d’inversió sobre la sostenibilitat, comportarà una declaració sobre les polítiques de diligència deguda que abordin aquestes incidències.

   Acabem d’esmentar les PIA o principals incidències adverses, un altre dels criteris prevists per la normativa per determinar si una inversió és o no sostenible. Coneguem-les detalladament.

   
   
3. Principals Incidències Adverses (PIA)

   Les Principals Incidències Adverses o PIA s’han d’entendre com aquelles incidències de l’assessorament i les decisions d’inversió que poden tenir efectes negatius sobre els factors de sostenibilitat. Els operadors financers explicaran de manera clara i argumentada com les tenen en compte els seus productes.

   Són una categoria enormement diversa que pot incloure des de les emissions de carboni fins a la bretxa salarial entre homes i dones. Si no es tenen en compte les principals incidències adverses de les decisions d’inversió sobre la sostenibilitat, la informació sobre el producte financer d’inversions sostenibles explicarà per què i també si les tindrà en compte en el futur i quan les tindrà en compte.

   Els participants en mercats financers, els bancs, per exemple, que superin en la data de tancament de balanç un nombre mitjà de 500 treballadors durant l’exercici, publicaran i mantindran allotjada en els seus llocs web una declaració de les seves polítiques de diligència deguda en relació amb les principals incidències adverses de les decisions d’inversió sobre la sostenibilitat.

   Aquesta declaració exposarà, entre d’altres, les seves polítiques en matèria d’identificació i fixació de prioritats de les principals incidències adverses en matèria de sostenibilitat i dels principals indicadors al respecte i una descripció de les principals incidències adverses i de qualsevol acció empresa per mitigar-les.